dimarts, 2 de març del 2010

EL POEMA DE LA QUINZENA: LA CIUTAT LLUNYANA DE MÀRIUS TORRES.

LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns : - la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa !
Més llunyana, més bella, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe ; la d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres (191o-1942)

El poema fou escrit el 5 de març de 1939, un mes i mig després que Barcelona fos ocupada per les tropes franquistes .
Ens situa en el tema de la guerra des de la vivència dels vençuts.
Tracta de la destrucció de la ciutat a causa de la Guerra Civil.Els dos quartets certifiquen la devastació , el terrabastall de la victòria enemiga. En els tercets s’hi pot veure l’esperança, es parla d’una nova ciutat, “la ciutat llunyana”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada