LA CIUTAT LLUNYANAAra que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns : - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa !
Més llunyana, més bella, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe ; la d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres (191o-1942)
El poema fou escrit el 5 de març de 1939, un mes i mig després que Barcelona fos ocupada per les tropes franquistes .
Ens situa en el tema de la guerra des de la vivència dels vençuts.
Tracta de la destrucció de la ciutat a causa de la Guerra Civil.Els dos quartets certifiquen la devastació , el terrabastall de la victòria enemiga. En els tercets s’hi pot veure l’esperança, es parla d’una nova ciutat, “la ciutat llunyana”.
El poema fou escrit el 5 de març de 1939, un mes i mig després que Barcelona fos ocupada per les tropes franquistes .
Ens situa en el tema de la guerra des de la vivència dels vençuts.
Tracta de la destrucció de la ciutat a causa de la Guerra Civil.Els dos quartets certifiquen la devastació , el terrabastall de la victòria enemiga. En els tercets s’hi pot veure l’esperança, es parla d’una nova ciutat, “la ciutat llunyana”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada