Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida.
Aquest poema està dins de El cor quiet (1925), el primer poemari escrit des de l’Estranger.Josep Carner escriu aquest poema pensant en el destí. Mai se sap que pot passar, ni amb qui ni com.A la primera estrofa ens mostra el dubte que té de què passarà amb nosaltres, que si estarem sols o ens acompanyarà algú i on ens portarà aquest camí (vida). Continua pensant que si el camí estarà ple d’alegria i felicitat o, per lo contrari, serà amarg i ens portarà a la mort. Darrerament, diu que cada camí incert, és una nova via i una nova oportunitat.Carner utilitza preguntes retòriques per donar més èmfasi a les preguntes existencials.
Josep Carner va néixer a Barcelona l’any 1884. És conegut com “el príncep dels poetes catalans”. Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingressa a la carrera diplomàtica. Exerceix càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola es manté fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n'és capdavanter. La seva obra poètica evoluciona cap al post-simbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí. També destaca com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.Mor a Brussel·les, l’any 1970.
Aquest poema està dins de El cor quiet (1925), el primer poemari escrit des de l’Estranger.Josep Carner escriu aquest poema pensant en el destí. Mai se sap que pot passar, ni amb qui ni com.A la primera estrofa ens mostra el dubte que té de què passarà amb nosaltres, que si estarem sols o ens acompanyarà algú i on ens portarà aquest camí (vida). Continua pensant que si el camí estarà ple d’alegria i felicitat o, per lo contrari, serà amarg i ens portarà a la mort. Darrerament, diu que cada camí incert, és una nova via i una nova oportunitat.Carner utilitza preguntes retòriques per donar més èmfasi a les preguntes existencials.
Josep Carner va néixer a Barcelona l’any 1884. És conegut com “el príncep dels poetes catalans”. Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingressa a la carrera diplomàtica. Exerceix càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola es manté fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n'és capdavanter. La seva obra poètica evoluciona cap al post-simbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí. També destaca com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.Mor a Brussel·les, l’any 1970.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada