Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter al 1929 i va morir al 2003. És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. També escriu prosa i fa traduccions. Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat , que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. Ha estat traduït a més de 15 llengües diferents. La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
L’ELIONOR
L’Elionor tenia
L’ELIONOR
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: > i >.
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: > i >
Elenior és una noia de catorze anys que comença a treballar a una fàbrica. El poeta utilitza el terme “tenia catorze anys i tres hores” segurament per a remarcar el fet de que la noia comença a treballar tan aviat com pot per qüestions de necessitat. A l’expressió “deia si,senyor i bones tardes” queda reflectit el caràcter humil i obedient de la noia.
Els treballadors senten estimació i respecte cap a la jove noia.
El pas del temps es reflexa amb la grisor de la finestra i amb els anys l’energia que es te a la joventut es perd. Cada vegada es fa més gran i arriba l’hora de casar-se i tenir fills,seguint la tradició.
Als catorze anys la més gran de les filles va començar a treballar a la fàbrica. Amb això el poeta ens explica el cercle laboral al que estem sotmesos, utilitzant l’Elenior com una metàfora de la societat i demostrant “l’esclavitud” de la classe obrera.
Elenior és una noia de catorze anys que comença a treballar a una fàbrica. El poeta utilitza el terme “tenia catorze anys i tres hores” segurament per a remarcar el fet de que la noia comença a treballar tan aviat com pot per qüestions de necessitat. A l’expressió “deia si,senyor i bones tardes” queda reflectit el caràcter humil i obedient de la noia.
Els treballadors senten estimació i respecte cap a la jove noia.
El pas del temps es reflexa amb la grisor de la finestra i amb els anys l’energia que es te a la joventut es perd. Cada vegada es fa més gran i arriba l’hora de casar-se i tenir fills,seguint la tradició.
Als catorze anys la més gran de les filles va començar a treballar a la fàbrica. Amb això el poeta ens explica el cercle laboral al que estem sotmesos, utilitzant l’Elenior com una metàfora de la societat i demostrant “l’esclavitud” de la classe obrera.
